L’independentisme hauria d’estar agraït a l’excomissari Villarejo i als seus amics de la policia patriòtica, sense la intervenció dels quals potser la resignació autonomista hagués persistit durant més temps. M’explico. La tardor del 2012, després de la gran manifestació de la Diada i del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, Artur Mas va convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Per frenar l’avanç de la que es presentava com a primera força secessionista, encara que la conversió fos recent, les clavegueres de l’Estat van inventar i publicar a la premsa amiga una sèrie de notícies falses sobre diners amagats dels principals dirigents, el mateix Artur Mas entre ells. Els promotors de la fosca operació estan convençuts que per causa d’això Convergència i Unió va baixar dels 62 diputats que tenia a només 50. Una pèrdua de dotze escons prou significativa. «Els hem frenat», deien els conspiradors, en una anàlisi que coincidia amb la de quas
Spain
Spanish
Oriole-junqueras
Parliament-of-catalonia
Union-it
Artur-farm
Villarejo
Mic
Gels
Brindis
Sense