L’escriptora polonesa Wislawa Szymborska (1923-2012) escriví una encertada descripció de la condició humana: «De cada cent persones, les que tot ho saben: cinquanta-dues; / les insegures de cada pas: gairebé tota la resta; / les ràpides a ajudar, sempre que no duri molt: fins a quaranta-nou; / les bones sempre, perquè no poden ser d’una altra forma: quatre, o potser cinc; (…) / les inofensives d’una en una, però salvatges en grup: més de la meitat, ben segur; / les cruels quan les circumstàncies obliguen: això millor no saber-ho ni tan sols aproximadament (.); / les mortals: cent de cent. / Xifra que ara com ara no sofreix cap canvi».
Aquest estiu no he vist cap cuca de llum. Ni l’any passat. Crec que almanco en fa cinc que no trob ni un d’aquests insectes nocturns coneguts amb el nom científic de Lampyris noctiluca. Visc a un poble i a una zona amb poca il·luminació, hàbitat ideal per afavorir l’encontre. A la nostra infància era un animal freqüent i molt respectat. Com ens deien els nostres pares i explica el Diccionari Alcover-Moll: «És pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor».
L’escriptor britànic George Orwell –pseudònim d’Eric Arthur Blair– (1903-1950) publicà en el llibre Homenatge a Catalunya la seva experiència com a voluntari antifeixista a la Guerra Civil Espanyola. L’autor de 1984 explica que estant al front veié un home que sortia de la trinxera enemiga mig despullat i corria mentre aguantava els calçons amb les dues mans: «Jo era allà per disparar contra els feixistes, però un home que subjecta els calçons no és un feixista, sinó tan sols un ésser humà, semblant a tu, i no et sents capaç de fotre-li un tret».