L’illa de la mussaca A mesura que el ferri s’allunyava del port de Naxos, les casetes s’esvanien enmig de l’esplendor del blau. Vaig descarregar la motxilla per estirar-me a descansar entre els cistells dels pescadors que tornaven a la petita illa de Folégandros, encara verge i desconeguda. Arribava a les vacances derrotat per la dolorosa separació de la persona a qui més havia estimat. Vaig allotjar-me en la casa particular (encara no hi havia hotels) que vam descobrir plegats durant el primer viatge. La mestressa només parlava grec i quatre paraules d’anglès. Ens enteníem amb la mirada. Era una dona prima, eixuta, però amb l’opulència de la saviesa. De seguida va entendre que tornava a l’illa esquarterat per la pena. “You need moussaka” –em va dir abans de donar-me la clau de la cambra.