El seu pare la imaginava com la dona del temps en els informatius o feliçment casada. Pensava que enviar la Sandra a la universitat era el millor camí per a torbar-li un bon marit i no entenia perquè en tornar d’estudiar no podia viure sota el mateix sostre que els seus pares. La mare, es posava les mans als malucs i orgullosa, deia: «És ben bé filla meva», arronsava les espatlles i deia al pare. «Què vols que hi faci?». Aquella mare que portava els seus fills a la biblioteca cada setmana, a concerts, a museus; que duia una xapa a la solapa de l’abric que deia: «Alimeteu la gent, no el Pentàgon»; que no va passar del novè curs. Aquella mare. Dona un copet de colze a la seua filla i diu «Good lucky que vas estudiar».