Page 14 - Pain Pond News Today : Breaking News, Live Updates & Top Stories | Vimarsana

Dilluns vaig viure la que segurament serà l’experiència més reconstituent d’aquests dos anys de diàleg i concòrdia dels quals (llamp me mati, que diria l’àvia Neus) no en traurem gaire res més que monòleg unionista. Dilluns vaig poder abraçar la Dolors Bassa a la redacció del diari. Res organitzat. Res barrat. Res dirigit. Res concertat. Res limitat. Res quadriculat. Tot al contrari que les dues darreres vegades que ens havíem vist, les dues entre reixes, i refregant contra un vidre fred els palmells de la mà com a detall més humà possible que ens estimàvem i que avorríem aquella injustícia. Que avorríem, sobretot, que en uns minuts giraríem cua sobre les nostres passes, nosaltres cap a fora i la Dolors cap al seu catau, i que aniríem sentint totes les barralleves que s’anirien tancant, físiques o electròniques, al cervell i al cor. “El pitjor vindrà ara, quan marxeu”, ens va dir la pri

Anna hillPain pondஅண்ணா மலை