Encara hi ha temps per emprendre el recopilatori del batec cultural viscut per l’Andorra dels anys seixanta i setanta, amb un bon tall també dels anys vuitanta del segle passat. Van ser unes dècades de creixement, de l’arrancada social i econòmica de país mai vista en cap altre i.
Avui, de bon matí, a dos quarts de vuit i set minuts, a la Coma del Forat, el record a Bonaventura Adellach s’ha fet present amb el raig de sol contingut i a la vegada projectat a l’escletxa del pic d’Arcalís. Com cada 7 d’agost des de fa una vintena d’anys, ulls humans rememoren.
Cap a Solanell
Actualitzada 26/06/2021 a les 06:25 Jordi Pasques Solemnement, cada dia, el sol neix i es pon a Solanell. De bon matí treu la son al poble i al capvespre l’embolcalla amb aquella llum d’ombra somnolent, sempre endolcidora de les veus i les mirades. Si ho diem en francès, “solennellement”, la solemnitat natural de la llum del sol a Solanell encara ens la fa ser més bona íntima companya.
Avui a Solanell hi torna a haver aplec de veus i de mirades. Serà al migdia i la congregació respondrà a una nova iniciativa enfocada a donar encara més corda al rellotge de paret que amb el seu tic-tac torna a marcar les hores de la vida a Solanell des de l’any 2010. Va ser aquell any quan arribava al poble la vitalitat pensadora de l’arquitecte tarragoní Saül Garreta, qui des del campanar ens va dir de manera entenedora i a mode de proclama va cridar: reviure Solanell. La invitació, la crida pròpiament dita, va ressonar per la vall de Castellbò i p