Mostrar el llautó amb la memòria
Si demanem a qualsevol persona, qualsevol, què sap de la prehistòria, en el millor dels casos explicarà dos tòpics del que va aprendre a l’escola i en el pitjor el que recorda haver vist a pel·lícules. I és que l’home prehistòric queda molt lluny en el temps per poder-se emmirallar amb la gent de les coves com també per filar prim. El cinema, per altra banda, fa de projector de les memòries col·lectives, cosa que fa cent anys feia únicament l’escola i l’Església. El resultat és una prima memòria col·lectiva, i ben segur plena de prejudicis, del passat més llunyà. Com més llunyà, més prima, i, com més recent i viscuda, més controvertida és la memòria col·lectiva.