Aquestes paraules són de la neurobiòloga Mara Dierssen, que també em repetia la frase de Santiago Ramón y Cajal: tots som escultors del nostre cervell. I quan li demanava què calia fer per mantenir el cervell en forma i ben potent em deia frases ben clares: “La primera cosa és utilizar-lo. Hi ha estudis en què s’ha vist que el nivell d’activitat cultural o social, i fins i tot el nivell d’exercici físic i una bona alimentació, tenen influència sobre la reserva cerebral o cognitiva, que fa que el declivi cognitiu associat amb l’edat es produeixi més tard o amb menys mesura. El cervell creix amb allò que li demana esforç. Ens hem de posar reptes: llegir una estona cada dia, aprendre un idioma, aprendre a cuinar, aprendre el que sigui, habilitats tècniques, manuals o de coneixements. Potser no pots modular tot el circuit, però localment pots reforçar connexions neuronals o debilitar-ne d’altres.” Les seves paraules em donaren mil i un cavalls de força perquè em confirmaren amb treballs científics de darrera generació que la lectura és una de les formes que tenen un impacte extraordinari en el nostre cervell i ens ajuda a ser més vius, més intel·ligents, més feliços, més savis, més comprensius, més deixondits, més compassius. En poques paraules, ens ajuda a viure. I per això, ficat dins els trebolins i les muntanyes russes d’aquesta allau de novetats de la rentrée, us aniré contant els llibres que més impressió m’han produït, que m’han sorprès més, que m’han ensenyat més.