Encara no ens havíem refet de la polèmica pels casos de discriminació lingüística patits per catalanoparlants a la sanitat pública de les Illes Balears, quan el PSIB-PSOE ens ha sorprès amb el que només es pot qualificar de globus sonda: la voluntat d’introduir més hores de castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament. Naturalment, la previsible reacció majoritària de la comunitat educativa i dels partits/socis en el Govern han avortat l’intent abans d’oficialitzar-se la proposta. I un ja no sap si la pretensió del PSOE balear era la d’apagar el foc lingüístic de la sanitat amb un altre incendi a l’educació. A no ser que el PSOE doni per bona la realitat virtual de la campanya contra el català que han desfermat l’extrema dreta i la dreta extrema, amb la complicitat de la premsa madrilenya. Però la realitat és que la llengua amenaçada i en retrocés és el català, i que molts d’alumnes de Balears acaben l’educació obligatòria sense saber parlar català, però no n’hi ha cap que no sàpiga parlar castellà.