comparemela.com

Latest Breaking News On - ஜோசப் வாஷிங்டன் - Page 4 : comparemela.com

Quin acord aplaudim?

Des de dilluns al vespre, en propagar-se missatges publicitaris de la passejada madrilenya del govern català, que hi ha qui aplaudeix amb les orelles els 1.700 milions d’inversió anunciats per al Prat (també anomenat Josep Tarradellas, d’acord amb el penúltim episodi de diàleg bilateral). Tal cabàs de milions també ens fa ballar per un peu pels 83.000 llocs de treball que generaran en primer terme i ens accelera com una moto de dos temps perquè els llocs de treball totals en seran 350.000, segons Isabel Rodríguez. I si tanta gràcia per al hub barceloní no fos prou, el connectaran amb TAV a Reus i Girona perquè no es revoltin les essències del territori. Dit això, ningú sap explicar res més. De fet, tampoc no cal, perquè no se sap si té gaires més possibilitats que la selecció espanyola de bàsquet als Jocs Olímpics. Entre l’oposició local i ciutadana, les advertències europees, la història dâ�

Tinc por dels

Tinc por dels Ja veieu quina una se n’ha organitzat amb la notícia de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. La de Sant Quintí. No valorem prou la tranquil·litat de no haver de dependre ni de governs centrals ni d’equilibris territorials impossibles. Aquí hi ha qui s’estira els cabells per no tenir un aeroportet d’altura per desenclavar-nos i allà, com qui no vol la cosa, plouen quinze mil milions centrals per ampliar el que ja funciona, amb les seves tres pistes, tres, com tenien els circs d’abans. Uns tant i uns altres tan poc! El món, que està mal repartit. Certament que sembla una tàctica espanyola per confondre i dividir, per aparèixer com els bons de la pel·lícula, els campions del diàleg i la generositat i generar, d’aquesta manera, dubtes nous entre la cada dia més dubitativa parròquia catalana, prou estovada a base de garrotades (mentals i reals). A fe de Déu que ho han aconseguit. Hi ha qui ja diu que, davant la previsible fi del model

Exili, estima i orgull

A la Tribuna Exili i oblit del dilluns dia 19 el Sr. López Burniol ens acaba dient a l’últim paràgraf: “Encara que avui no hi ha formalment entre nosaltres ni ostracisme ni desterrament.”, després d’una llarga caminada escrita on juxtaposa exili a ostracisme i desterrament. I ens parla d’oblit. L’exili, sigui voluntari o forçat, només té en comú amb l’ostracisme i el desterrament una cosa: no agrada al poder, a qui no li agrada la llibertat d’expressió política, perquè el desborda. Sí que és cert que la memòria de l’exili és incòmoda. Per a Espanya. I aquesta memòria creix en incomoditat quan en aquest moment els nostres exiliats tenen presència al Parlament Europeu en el seu rang d’eurodiputats.

© 2025 Vimarsana

vimarsana © 2020. All Rights Reserved.