comparemela.com

Latest Breaking News On - ஜான் எல்லைகள் - Page 3 : comparemela.com

La fuga de talent en la dansa és enorme

Per molta disciplina o tècnica que tinguis, si no tens passió i amor pel que fas crec que no és la professió a la qual t’has de dedicar Hem d’aturar la visió que es té que la cultura és una despesa pública. És una inversió i, a més, és una indústria molt rendible Jordi Camps i Linnell - GIRONA Durant la darrera dècada David Rodríguez (Girona, 1989) ha col·laborat amb el Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), el Teatre Nacional del Tirol (Tiroler Landestheater, Àustria) i Gauthier Dance Company (Stuttgart, Alemanya). Viu a Suïssa, on es dedica a la coreografia i producció d’espectacles i treballa com a gestor cultural a la Lliga Suïssa contra el Càncer (Krebsliga - Ligue Suisse contre le Cancer). També és al Consell Internacional de la Dansa (Unesco) i col·labora amb Barcelona Global i la Societat Catalana d’Ec

La mentida del teatre com a vida autèntica

Imma Merino - Periodista A vegades dic que la meva pel·lícula preferida és Fanny i Alexander, amb la qual Ingmar Bergman, pouant de records de la pròpia infantesa, presenta una família resident a Uppsala, una petita ciutat sueca on el cineasta va néixer a primers del segle XX, l’any 1918. La família Ekhdal viu folgadament gràcies als seus negocis d’hostaleria, però una part dels seus membres cultiven la passió pel teatre. Per això són propietaris d’un teatre i, actuant-hi ells mateixos, fins i tot mantenen una petita companyia. Al principi de la pel·lícula, per les festes de Nadal, hi ha una representació que jo imagino equivalent als Pastorets. Després de la mort sobtada d’Oscar Ekhdal, ànima del teatre familiar i pare de Fanny i Alexander, la vídua (Emilie) es casa amb el bisbe Vergerus, concebut com un doble extrem del pare de Bergman: un tirà del qual escapa

La persistència de Joan Ribas

El company Jordi Grau deia que Joan Ribas tenia un posat "seriós, dur i adust". Potser estava en el cert, perquè la imatge que transmetia en Joan era el d aquest senyor capficat i entenimentat,.

La persistència de Joan Ribas

Keep calm La persistència de Joan Ribas Josep M. Fonalleras El company Jordi Grau deia que Joan Ribas tenia un posat “seriós, dur i adust”. Potser tenia raó, perquè la imatge que transmetia en Joan era el d’aquest senyor capficat i entenimentat, preocupat per la feina i entossudit a fer-la amb rigor, constància i professionalitat. El Ribas empresari, gestor, era una persona no gens arrauxada, sinó precisa i ordenada; no era excessiva, sinó mesurada; no pas excèntrica, sinó robustament centrada. Com a home de teatre, tenia les claus de les representacions populars: estava atent al teatre contemporani i, al mateix temps, conduïa amb mà de ferro els assaigs dels aficionats. Tenia consciència del que exigeix el teatre: una formulació de versemblança basada en codis antics que sempre estaven al servei del concepte d’espectacle. I, tanmateix, aque

Recordant Joan Ribas i Feixas

Recordant Joan Ribas i Feixas Veí del Barri Vell de Girona, que de nen havia acompanyat el Tarlà M. Carme Ribas i Mora ( ) Diumenge passat va ser un dia trist. Girona va perdre un referent de la ciutat. Ens va deixar l’amic Joan Ribas. Va formar part del consell d’administració i editorial del diari El Punt i, després, d’El Punt Avui, on l’hem pogut seguir a través de les seves cròniques setmanals fins al final. Per parlar d’ell podria tractar molts aspectes: la sala La Planeta, d’on han sortit un munt d’actors novells i on s’entrega el premi Just Casero; el rei d’Els Pastorets de Girona; la ràdio. però jo dedicaré aquestes ratlles al nen que, de petit, ja acompanyava el Tarlà fins a penjar-lo al carrer de l’Argenteria. Queda clar que les tradicions les portava a la sang. Quan v

© 2024 Vimarsana

vimarsana © 2020. All Rights Reserved.