Ahir era 11S, es fa difícil passar de llarg de la data enguany, que es compleixen 20 anys de l’atac a les Torres Bessones de NY. De la celebració de la Diada de Catalunya, després de l’1-O/2017, millor no en parlem. Es diu que tothom recorda on era-què feia, l’11 de setembre del .
L’estiu abaixa el teló. Bon moment per recapitular. Res especial ni cap destinació exòtica. Potser és per això que redescobrir la muntanya –gràcies a les meves filles– ha estat motiu de celebració. Qui ho diria, fites (cims) que no hagués imaginat només un any enrere! Gaudir le.
Fa quatre dies s’acabava el món. Fa quatre dies la pandèmia era un avís que havíem de canviar la manera com vivim. Fa quatre dies teníem l’oportunitat de redreçar el rumb abans que el canvi climàtic sigui fatídicament irreversible. Fa quatre dies la lluita contra Estat Islàmic se.
Dimecres passat en aquest mateix diari Pere Campistol escrivia, comparant les presidències de Jimmy Carter i Donald Trump, que: “Els presidents tenien dues coses en comú. En primer lloc, cap dels dos estava capacitat per ser president dels Estats Units. I segon, tots dos van gua.