comparemela.com

Page 3 - Pròpia News Today : Breaking News, Live Updates & Top Stories | Vimarsana

La mentida del teatre com a vida autèntica

Imma Merino - Periodista A vegades dic que la meva pel·lícula preferida és Fanny i Alexander, amb la qual Ingmar Bergman, pouant de records de la pròpia infantesa, presenta una família resident a Uppsala, una petita ciutat sueca on el cineasta va néixer a primers del segle XX, l’any 1918. La família Ekhdal viu folgadament gràcies als seus negocis d’hostaleria, però una part dels seus membres cultiven la passió pel teatre. Per això són propietaris d’un teatre i, actuant-hi ells mateixos, fins i tot mantenen una petita companyia. Al principi de la pel·lícula, per les festes de Nadal, hi ha una representació que jo imagino equivalent als Pastorets. Després de la mort sobtada d’Oscar Ekhdal, ànima del teatre familiar i pare de Fanny i Alexander, la vídua (Emilie) es casa amb el bisbe Vergerus, concebut com un doble extrem del pare de Bergman: un tirà del qual escapa

El català s enfonsa als jutjats, malgrat els esforços

Mayte Piulachs - barcelona Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) exigeix que el castellà sigui respectat a les universitats com a llengua cooficial a Catalunya, l’administració de justícia es consolida com la menys respectuosa amb els drets lingüístics de la ciutadania al nostre país. La mostra és que, un any més, les sentències escrites en català tornen a recular, aquest cop un punt, fins a situar-se al 7,4% del total, malgrat les iniciatives del Departament de Justícia i també del Consell de l’Advocacia Catalana. En l’informe de balanç del 2020, els serveis lingüístics en l’àmbit judicial exposen que l’any passat el nou descens de sentències en català respon a la incorporació dels jutges titulars. “És habitual que jutges substituts redactin les sentències en català, però quan pren possessió el titular, que sovin

Una història pròpia

Tanmateix soc demòcrata

Acord difícil, però acord a la fi. Altres i jo som gent d un poble que, en sa gran majoria, té el ferm propòsit de voler mantenir el cabal històric i la cultura que li és pròpia. Els tres partits.

S ha menystingut el teixit artístic local

És una artista enèrgica amb veu pròpia. I això acostuma a importunar als que sempre voldrien bledes assolellades al seu voltant. Francesca Llopis (Barcelona, 1956) no només s ha compromès amb l aventura.

© 2025 Vimarsana

vimarsana © 2020. All Rights Reserved.