Pànic a Cala Daurada
El dia s’havia inaugurat com qualsevol altre. A mig matí els guiris ja desfilaven amunt i avall amb l’uniforme usual –és a dir, amb l’epidermis enrogida i inflamada a causa de l’exposició continuada al sol, en múltiples casos decorada amb ampolletes farcides de pus que destacaven sobre el fons vermell i quedaven d’allò més cuquis–. Uns i altres, com d’habitud, obsequiaven els presents amb la visió de les seves anatomies desfullades, en un desplegament de generositat –excessiva per no demanada– que feia venir ganes d’instaurar el burquini per decret llei exprés.